Mundet Tarrés, Josep _
BIOGRAFIA _
Va estudiar a l'Escola Superior de les Arts de Barcelona entre els anys 1949 i 1954, en la qual es va titular com a professor de dibuix, convalidat amb la llicenciatura de Belles Arts a partir del 1981. L'ensenyament academicista i la influència dels seus mestres, com ara Marés, Monjo, Labarta i Pérez-Dolç, entre d'altres, marcaren les seves primeres obres escultòriques. Un cop acabats els estudis, i gràcies a una beca de l'Escola d'Arts, viatjà a Itàlia i per tota la Península ibèrica, i estudià diferents concepcions escultòriques. Un altre viatge determinant en la seva trajectòria fou el que realitzà a París el 1962, gràcies a una altra beca atorgada pel Govern francès.
Pertany al grup d'artistes catalans que sota el règim franquista van prendre l'actitud de renovar les arts plàstiques des d'un punt de vista antiacadèmic i no governamental. L'informalisme pictòric de la segona meitat del segle xx, igual que en altres artistes de l'època, va influir en Mundet pel valor expressiu que s’atorgava a la matèria.
Utilitza el gres, la fusta i la pedra refractària com a materials, i tracta temàtiques diverses, com els retrats (en destaquen els fets a Picasso, Pau Casals, Dalí i Neruda), la imatgeria religiosa, la maternitat, les figures masculines i femenines, els animals i objectes diversos.
Va exposar de manera individual a l'Ateneu Barcelonès (1961), a la Sala Boros de Barcelona (1974), i dues vegades al Maresme, al Masnou i a Vilassar de Mar (1979). A més, Mundet va participar en nombroses mostres col·lectives, de les quals destaquen les realitzades a París (1962) i a Logronyo, al II Salón Riojano de Primavera, on obtingué el Segon Premi (1963).
Guanyà el Segon Premi en el concurs de la Diputació de Girona (1976) i en el concurs Joan Cortés, a Palamós (1979).