Carrera Dellunder, Joan _
Torroella de Montgrí, 1889 - Girona , 1952
BIOGRAFIA _
L'any 1909 entra a l'Escola de Belles Arts de Llotja de Barcelona on compartí estudis amb Enric Monjo i Frederic Marés. El 1910 va obtenir una beca per ampliar coneixements a París i a Brussel·les. El 1914 obtingué, per oposició, la plaça de dibuixant de l'lnstitut d'Estudis Catalans, on col·laborà amb Puig i Cadafalch.
Per motius familiars, el 1922 es trasllada a viure a Banyoles. Ben aviat, crea una escola dedicada a l'ensenyament artístic, al mateix temps que donava a conèixer les primeres mostres de la seva creació escultorica a les comarques gironines. L'any 1930, es trasllada a Girona ciutat, per motius professionals, a causa d'ésser nomenat professor d'escultura de I'Escola Municipal de Belles Arts de Girona.
Sempre va alternar l'ensenyament públic amb les classes privades que donava a la seva acadèmia. A més de l'Escola Municipal de Belles Arts, de la qual fou director fins a la seva mort, ensenyà dibuix a l'Hospici, a l'lnstitut i al Col·legi dels Maristes, on donà classe a personatges coneguts com Lluís Molins, Torres Monsó, Domènec Fita, Pere Planells, Enric Barber, Ramon Carrera, Vila Fabrega, Antoni Perpiña, Angel Marcó, entre molts altres.
La seva obra ha estat reconeguda en nombroses exposicions entre les quals podem anomenar la realitzada a les Sales Municipals de l'Ajuntament de Girona, l'any 1989; l'antològica d'escultura i dibuix a la Llotja del Tint de Banyoles amb motiu del centenari del seu naixement; o la realitzada per l'Obra Social de la Caixa de Girona l'any 1991.
El treball docent no el priva de desenvolupar una amplia producció artística com a escultor i com a dibuixant; també treballa en el camp del cartellisme, sense oblidar la col.laboració en projectes arquitectònics o en la il·lustració de llibres. El seu estil era fruit d'una sòlida formació, sense seguir cap corrent concret; Joan Savall i Romeu ho resumia així: "Carrera cultiva l'Art en la seva forma genuïna, sense estridències ni dogmatismes acadèmics; seguint la línia recta de la seva inspiració, i sobre la base d'una " sòlida i cuidada formació artística només es preocupa de la pròpia superació".
L'obra de Joan Carrera és molt nombrosa i avarca una temàtica amplia. En destaca el tema religiós que tractava amb la doble sensibilitat d'artista i creient; el frontal de l'altar major de la Seu gironina, alguns passos de Setmana Santa, les imatges de Sant Martiria i Sant Antoni a Banyoles, en són una bona mostra. El seu tarannà d'home independent li permeté realitzar encàrrecs polítics d'ideologia diversa, com el bust de Durruti, el de l'alcalde de Girona Jaume Bartrina, els relleus sobre la Guerra Civil, etc. Personatges gironins, la família, els alumnes, l'autoretrat, persones modestes del seu entorn, són temes que es repeteixen en la seva creació.
BIBLIOGRAFIA _
"Joan Carrera i Dellunder. 1889-1952". Jaume Fàbrega, Ramon M. Carrera, Enric Mirambell i Belloc. Catàleg de l'exposició antològica celebrada a la Fontana d'Or, Girona el setembre-octubre de 1991. Dipòsit legal GI-1587/91.
"L'heretatge plàstic dels Carrera". Jordi Barris, Lluís Bosch Martí, Domènec Fita, Marta Font, Imma Prieto. Exposició al Museu d'Art de Girona. Girona 2006.
http://www.grafoanalisis.com/escultorcarrera_llibretorroella.htm
http://www.pedresdegirona.com/joan_carrera_2.htm
ARTISTA
