Borrell Guinart, PereJaume _
BIOGRAFIA _
De formació autodidacta, inicia la seva trajectòria artística a finals dels anys setanta. En aquella època se’l vincula a corrents avantguardistes com el dadaisme, el surrealisme o l'art conceptual, però també al romanticisme i al paisatgisme català del segle XIX. Entre els seus referents hi trobem a Joan Miró, Joan Brossa, J.V. Foix, Jacint Verdaguer, la cultura popular del Maresme o el món de la pagesia.
La seva producció artística ha evolucionat juntament amb la literària, fet que ha donat lloc a una poètica on hi conviuen la pintura, la fotografia, l’escultura, la paraula, l’acció, el vídeo i el so.
D’entre els seus llibres, podem destacar: Ludwig-Jujol (1989), Què és el collage sinó acostar soledats (1989), Els cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions (2004) o Pagèsiques (2011), amb què va guanyar, el 2012, el Premi Ciutat de Barcelona.
Als anys 70, va fer les seves primeres exposicions a la seva població natal. Posteriorment, la seva obra s’ha pogut veure en diferents ocasions en nombrosos museus de l'Estat Espanyol, i internacionals.
Entre els diferents premis que ha obtingut en el decurs de la seva carrera, cal destacar el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya (2005), i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura de l’Estat Espanyol.