FONS D'ART_

BIOGRAFIA _

Fou la filla gran d’una família de classe mitjana de mentalitat progressista. S’endinsà en el món de la pintura d’una manera gradual, producte d’una sedimentació en la qual els esdeveniments van anar guiant i marcant la seva vida. També el seu marit, arquitecte, va constituir un element clau per a la seva vocació. Es matriculà un any a l’Escola Municipal d’Art de Girona i a continuació assistí a classes de dibuix a l’escola Eina de Barcelona. Juntament amb el seu marit, va realitzar diferents viatges a Europa i els Estats Units per tal de veure in situ les millors obres d’arquitectura i de pintura que tant admiraven. Plena de curiositat, visità tallers d’artistes, aprengué serigrafia, gravat i fotografia i assistí a diversos seminaris sobre didàctica de l’art.

El 1978 va obrir el seu estudi en un habitatge del carrer de la Força, al número 23, on justament hi havia desenvolupat la seva tasca creativa i educativa el gran mestre  de dibuix de Girona Josep Aguilera. En un espai tan singular i carregat d’energia, Montserrat Costa es bolcà plenament i de manera disciplinada a pintar, investigar i crear, inspirada pels regalims, les capes de color, les formes evanescents i la gestualitat fresca dels seus admirats Pollock, Rothko i Twombly, etc.

La seva forma d’enfocar la plàstica destaca per la frescor i l’originalitat, i es basa en la manipulació i l’experimentació de tota mena de conceptes plàstics, tècniques mixtes, materials, estris i suports. La seva obra té quelcom de màgic, serè i encisador que esclata: com un crit de la llum que vol sorgir de la foscor; com una boirina que desdibuixa i deforma límits; com un gruix de textures, perspectives i profunditats que conviden a mirar, tocar i somiar; com una gradació de colors que se sobreposen en delicades capes; com un món de transparència pura; com una immersió en la matèria i en els misteris dels espais buits i infinits, o com una clara atracció pels blaus que emergeixen de la lluminositat del blanc o que s’enfonsen en la profunditat del negre.

Al llarg de la seva trajectòria personal i artística, ha fet diverses exposicions individuals, entre les quals destaquen la de la Galeria Emilio Navarro a Madrid (1989); la de la Galeria Altair a Palma de Mallorca (1990); la del Raffaeli Estudio D'arte a  Trento i la de la Galeria Dialoghi a Biella (Itàlia); la del Centre d’Art Contemporani a València, i la de Saint Cyprien (França). També ha participat en nombroses exposicions col·lectives, entre les quals hi ha la col·lecció del diari Avui al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i la mostra El llegat del Pop Art a Catalunya, del Museu d'Art de Girona.

La seva obra es troba en el fons de diferents col·leccions públiques, com ara el Museu d'Art Abstracte de Cuenca, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el Museu d'Història de Girona, el Fons d'Art Xarxa Cultural, el Museu d'Art de Girona, la Col·lecció Testimoni de la Caixa de Pensions de Barcelona, el fons d'art del diari Avui i el fons d'art de la Fundació Espais.

OBRES _

BIBLIOGRAFIA _

http://moli2.udg.edu/jpallach/ventall_art/index.php?option=com_content&view=article&id=86&Itemid=148