Cuixart Tàpies, Modest _
Barcelona, 1925 - Palamós , 2007
BIOGRAFIA _
Inicià estudis de medicina, però els abandonà per dedicar-se a la pintura. El 1949, amb el seu cosí Antoni Tàpies, marxà a París, des d'on viatjà a diversos països europeus. Finalment s’instal·là a Lió, on contactaren amb l'avantguarda artística. El 1971 es traslladà a Palafrugell, ciutat en la qual visqué fins a la seva mort.
És un dels fundadors del mític grup Dau al Set (1948), format per Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats, al qual també s'afegirà Juan Eduardo Cirlot. Joves intel·lectuals i compromesos editen la revista del mateix nom i formen un moviment contestatari i avantguardista connectat amb les noves tendències internacionals, que suposa una alenada d'aire fresc enmig del gris i àrid panorama de la postguerra. El 1955, amb l'efímer grup Taüll, fa la primera exposició individual a Barcelona. També es relaciona amb el grup de l'Escola d'Altamira. Des d'aquest moment les exposicions són constants.
La seva obra reflecteix un procés de contínua evolució a la recerca de nous llenguatges plàstics. S'expressa en diferents tècniques artístiques: pintura, dibuix, collage, gravat, ceràmica, assemblage... El seu estil pictòric abasta tots els moviments de l'avantguarda: des d'uns primers assajos matèrics amb collages, objectes recuperats, paisatges i abstraccions d'arrel expressionista, fins al surrealisme màgic i poètic de l'etapa de Dau al Set, en què geometries, símbols i signes conflueixen amb influències mironianes i d'autors com Paul Klee. Després fa una immersió en l'informalisme, la pintura matèrica i la utilització de l'objecte, amb una lectura personal de moviments com el new dadà, l'art pop i el nou realisme. A finals dels anys seixanta trenca amb l'informalisme i inicia un cicle eròtic i màgic en el qual combina el grafisme i la matèria amb unes composicions molt singulars, que enceten una etapa de gran creativitat caracteritzada per una figuració distorsionada, que fluctua entre el lirisme i un cert to sinistre; un estil que va agafant un to barroc i decadent fins a final dels vuitanta. Després evoluciona cap a una figuració expressionista, poètica, visionària i esperpèntica. Acaba amb una estilística marcada per la introspecció a partir de l'abstracció i la geometria, un estil sobri i equilibrat de grans formats, amb el protagonisme de la natura expressada amb un lirisme màgic en el qual perviuen els signes del seu llenguatge estrictament personal.
Reconegut internacionalment, és distingit en diverses ocasions i ja el 1957 rep el Primer Premi Internacional de Pintura de la V Biennal de São Paulo, i el Premi de Pintura Abstracta de Lausana. A més, participa a la Documenta de Kassel. El 1983 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i, el 1984, la Medalla de l'Orde d'Isabel la Catòlica i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona.
La seva obra ha estat exposada en nombroses ocasions, l’any 1991, any en què la Generalitat de Catalunya va organitzar una gran exposició antològica (1941-1991) que mostrava 50 anys de la seva pintura.
ARTISTA
