FONS D'ART_

BIOGRAFIA _

Es formà en el Centre d’Aquarel·listes de Barcelona, del qual fou un dels fundadors, i també va ser deixeble de Tomàs Moragas. Les seves primeres pintures tenen punts de contacte amb l’obra de Joaquim Vayreda.

El 1889 es traslladà a París, on visqué a Montmartre amb Ramon Casas i Zuloaga. Després d’aquest viatge la seva pintura adoptà tons grisos i una mena de subtil vaguetat a la manera de Whistler, molt influenciada pels impressionistes. La producció dels seus primers anys és paisatgística, de temàtica urbana, i inclou retrats i composicions simbòliques d’inspiració modernista. A partir del 1896, i després d’un viatge a Andalusia, va començar a pintar jardins.

Havent tornat a Barcelona, es transformà en un dels grans animadors del moviment modernista Els Quatre Gats, que reunia artistes i escriptors de l’avantguarda. En aquesta època adquirí a Sitges una casa que transformà en museu, amb el nom de Cau Ferrat; també en aquesta població va organitzar les famoses festes modernistes. A Sitges entrà en contacte amb l’Escola Lluminista, amb membres com Joan Batlle i Amell, Felip Massó, Arcadi Mas i Fondevila, Joan Roig i Soler, Joaquim de Miró i altres.

També va estar molt lligat a la revista L’Avenç, juntament amb Ramon Casas, que tractava temes culturals diversos i que estava fortament influenciada pel modernisme.

A més de la seva activitat com a pintor, realitzà un important treball com a escriptor, faceta per la qual també és molt conegut. Començà a escriure als 20 anys. Ja en els seus primers escrits ¿descripcions de la natura i textos de gènere epistolar¿ es posà de manifest un to caricaturesc que revelava la seva actitud extremadament crítica i irònica. Alguns d’aquests textos van ser publicats a La Vanguardia. Posteriorment, durant la seva estada a París, envià a aquest mateix diari les seves Cartes des del Molí, en què retratava la vida bohèmia al Moulin de la Galette. També va traduir diverses obres de Baudelaire, les quals influïren en els seus primers llibres.

Temptat igualment pel teatre, escrigué obres de gran èxit popular, com Els Jocs Florals de Canprosa, El pati blau o la versió teatral de L’auca del senyor Esteve.

OBRES _

BIBLIOGRAFIA _

RÀFOLS, J. F, Diccionario biográfico de artistas de Catalunya. Desde la época romana hasta nuestros días, ed. Millán, Barcelona, 1953 (2 vol.).

FONTBONA, Francesc. Del Neoclassicisme a la restauració, 1808-1888. “Història de l’Art Català”, vol. VI, edicions 62, Barcelona, 1997, pàg. 222, 228, 290, 291, 292.