FONS D'ART_

BIOGRAFIA _

Va ser pintora i escultora deixeble de Juan Orihuel Bartra. Va formar part del Cercle d’Art d’Avui i fou una dels components del Grup Indika, el primer moviment d’avantguarda de les comarques gironines, promogut pel pintor i batlle de l’Escala Joan Massanet. El seu tarannà, al igual que molts dels grups d’artistes que sorgiren en aquell moment (Dau al Set, Grup Lais, El Jardín...) era el de «reafirmar la independència creativa» i participar d’un llenguatge, renovat, i amb un estil plàstic oposat a les idees «escapçades, maneres repetides, formes artístiques exhaurides». En aquesta primera manifestació pública hi participaren ella, J. Casellas, F. Torres-Monsó, J. Massanet (l’Escala), J. Curós (Olot), B. Massot i E. Vallès. La segona i última exposició es féu a la Sala Municipal de Girona, sota els auspicis del Círculo Artístico de Gerona, del 21 de juny al 4 de juliol del 1952, i hi participaren aquests mateixos artistes juntament amb Esther Boix i Marià Oliveres (Olot).

Després d’uns primers treballs més academicistes, Emília Xargay es desprengué d’una mena de folre, potser de la severitat acadèmica, i optà per una tècnica molt més lliure que li obriria el camí a exercitar-se en la geometrització de les formes i de l’espai, a bussejar en un expressionisme vigorós i auster, a explorar, amb òptims resultats, l’abstracció i recuperar les coordenades figuratives orientant-se vers un neorealisme.

Experimentà també amb les matèries, les formes i les textures, ja que en la dècada dels 50 compaginava el dibuix i la pintura amb la ceràmica. Després treballaria l’esmalt, tècnica que li permetria realitzar diversos murals en què cercava l’equilibri amb l’arquitectura i l’entorn. A final dels anys cinquanta i principi dels seixanta, encetà amb l’escultura l’etapa de més experimentació, i començà a assolir la maduresa creativa.

Va realitzar prop de 350 exposicions, tant individuals com col·lectives, a Espanya i arreu del món.

OBRES _