Lorraine, Claude _
Chamagne, c.1600 - Roma , 1682
BIOGRAFIA _
Pintor francès establert a la Itàlia barroca. De formació autodidacta, es dedicà a l’estudi de temes clàssics. S'obrí camí en un ambient de gran rivalitat professional, que el portà a tractar amb nobles, cardenals, papes i reis. Va destacar amb les seves obres de temàtica paisatgista, i n’arribà a ser una de les figures més representatives. La seva obra va ser molt valorada en l’àmbit anglosaxó, i arribà a influir, fins i tot, en la jardineria anglesa , de la mateixa manera que ho feren artistes com Miquel Àngel, Rafael o Rembrandt.
Lorrain reflectí en la seva obra un nou concepte en l'elaboració del paisatge, l'anomenat paisatge ideal, que cobra una nova significació basada en els seus referents clàssics, i que trasllueix una concepció ideal de la natura i del món interior de l'artista, al mateix temps que assumeix un nou caràcter diferenciat, i l’eleva a una categoria en què el paisatge és l'objecte de la recreació de l'artista, el reflex de la seva concepció del món, l'intèrpret de la seva poesia, evocadora d'un espai ideal, perfecte.
Un dels elements més significatius en l'obra de Lorrain és la utilització de la llum, a la qual atorga una importància primordial a l'hora de concebre el quadre: la composició lumínica li serveix com a factor plàstic, i és la base amb la qual organitza la composició, amb la qual crea l'espai i el temps, articula les figures, les arquitectures i els elements de la natura. També és un factor estètic, i destaca com a principal element sensible, mitjà que atrau i envolta l'espectador, i el condueix a un món de somni, un món d'ideal perfecció recreat per l'ambient de total serenitat i placidesa que Lorrain crea amb la seva llum.
ARTISTA
