FONS D'ART_

BIOGRAFIA _

Després dels seus primers estudis a la seva ciutat natal, Girona, amb Narcís Pascual, aleshores director de l’Escola de Dibuix d’Olot, va ampliar la seva formació a Barcelona amb Ramon Martí Alsina, i féu estades a París.

Home interessat pels negocis, la política i, sobretot, el desenvolupament cultural d’Olot, hi fundà amb un grup d’amics el Centre Artístic-Cultural d’Olot (1869) i n'encomanà la direcció artística a Josep Berga. La pesta groga declarada a Barcelona (1870) dugué a Olot diversos artistes i antics companys i amics seus. El Centre Artístic, sota el mestratge de Berga i les aportacions dels pintors que esporàdicament anaven a la ciutat, esdevingué un focus de renovació i experimentació davant una escola oficial de plantejaments ja decadents.

La seva primera etapa pictòrica (1864-70) es caracteritza per la influència de Martí i Alsina: la temàtica gira a l’entorn dels quadres de gènere, els d’assumpte religiós i els paisatges. Cromàticament hi predominen els marrons, els verds, els ocres i els terres molt foscs. La pinzellada és densa, de factura clàssica, una pinzellada que dibuixa. Diverses obres executades entre el 1872 i el 1873 evidencien similituds amb Marià Fortuny, tant en el tractament de les figures i dels ambients com en el color.

L’anada a París del 1871 li obrí noves perspectives i li oferí els elements necessaris perquè la seva obra evolucionés d’acord amb els corrents moderns europeus. A partir d’aleshores la seva obra tingué plantejaments formals i estètics similars als de Daubigny, mentre que la pintura de Millet el dugué a interessar-se pels camperols, no com a denúncia social sinó com a homes lligats al paisatge; en l’execució d’aquestes figures es palesa el lirisme d’un Corot. El realisme romàntic de J.F. Millet influí en diverses de les seves obres fetes entre el 1875 i el 1877. A la fi d’aquest decenni, la figura com a centre temàtic desaparegué i el pintor se centrà quasi exclusivament en la interpretació del paisatge. La pinzellada es tornà més densa, més llisa i més solta, i canvià el tractament dels primers plans respecte dels últims.

El 1865 exposà la seva primera obra, Arri Moreu, al local de la Societat d’Artistes de Barcelona, i l’any següent, a la Sala Parés, hi exposà Els jugadors i alguns paisatges.

El 1883 la seva activitat artística començà a minvar, com també la seva vinculació als corrents avançats de l’art. El 1887 fundà el Centre Catalanista, instrument social que potencià un seguit de manifestacions artístiques i culturals. El seu catalanisme el portà el 1892 a la presidència de la primera Assemblea Catalanista de Manresa, en la qual foren aprovades les Bases per a la Constitució Regional Catalana.

OBRES _

BIBLIOGRAFIA _

Referent al Paisatgisme a Catalunya

FONTBONA, Francesc i MANET, Ramon. El paisatgisme a Catalunya. Edicions Destino, Barcelona, 1979.

FONTBONA, Francesc. Del Neoclassicisme a la restauració. Història de l’Art Català, vol. VI, edicions 62, Barcelona, 1983.

GUDIOL, J.M; ALCOLEA, S; CIRLOT, J.E. Historia de la pintura en Cataluña. Ed. Tecnos, Madrid, 1956

JARDÍ, Enric. Història de les Arts Plàstiques a Catalunya en el darrer segle. Ed. Moll, Palma de Mallorca, 1979.

L’època dels “artistes”. Modernisme/Noucentisme. Ajuntament de Girona, Girona, 1991.

OLIVA, Miquel. “Las exposiciones de pintura de finales del s. XIX”, Revista de Girona, núm. 32, 1965, pàgs. 33-43.

PLA, Joaquim. Catálogo de las obras de pintura y escultura existentes en el Museo Provincial de Gerona. Edit.Talleres Dalmau Carles Pla, S.A., Girona, 1932.

Referent a l’Escola d’Olot
Catàleg exposició “L’escola d’Olot. J. Berga, J.Vayreda, M.Mayreda”, organitzada per La Caixa i pel Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, del 19 de febrer al 12 d’abril de 1993.

FAGES DE CLIMENT, Carles. “Entorn de l’escola dita d’Olot”. La Nova Revista, núm. 5, 1927, pàg. 89-91.

NOGUÉ, Joan, Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa. Col.legi Universitari de Girona, Diputació de Girona, Girona, 1985.

BERGA, Josep. L’art a Olot en el segle XIX, 1 I 2, Biblioteca Olotina, Impremta Aubert, Olot, 1947 i 1954.

CANAL, Jordi i CASACUBERTA, Margarida. “Conservadors i integristes a Olot a finals del segle XIX”. Vitrina, núm. 2, 1987, pàgs. 61-70.

CARBONELL, Jordi A. “L’escola d’Olot i el carlisme”, Revista de Catalunya, núm. 44, 1990, pàgs. 83-93.

GRABALOSA, Ramon. Olot, en les arts i en les lletres. Editorial Dirosa, Barcelona, 1974.

MOLI, Domènec. Dos-cents anys de l’escola de Belles Arts d’Olot. 1783-1983. Aubert Impressor, S.A., Olot, 1984.

PUIG, Arnau. “Reflexión en torno a la escuela de Olot”. Artes plásticas, núm. 48. Cial. Autògraf, Barcelona, 1981, pàgs. 24-27.