Martínez Lozano, Josep _
Barcelona, 1923
BIOGRAFIA _
Inicià el seu procés de formació acadèmica a l’Escola d’Arts i Oficis del Clot, de Barcelona, en la qual el professor sabadellenc Domènec Soler li donà les primeres nocions bàsiques de la tècnica del dibuix. Posteriorment fou deixeble de Ramon Sanvicens i Joaquim Terruella.
La seva presentació individual va tenir lloc a Figueres, a Can Fortunet, el 1946. A la capital empordanesa, on s’havia traslladat durant el servei militar, entrà en contacte amb diverses personalitats de la vida cultural, com Josep M. Fortunet, el doctor Alfons Puig, el periodista Manuel Brunet i l’aquarel·lista Ramon Reig.
Gràcies a una beca concedida per la Diputació de Girona, va ampliar els estudis artístics a Venècia, on es féu amic del pintor vuitcentista Giuseppe Quirubini. Fou justament una sèrie d’obres sobre temes de la ciutat dels canals el que mostrà en la seva primera exposició individual, que celebrà a Barcelona, a la Sala Gaspar, l’any 1951.
Aquell mateix any féu la seva presentació a Madrid, a la Sala Dardo, i poc temps després muntà tallers a Montblanc, Tarragona i Llançà, població en la qual ja havia fundat l’Escola d’Arts i Oficis i on també ubicà el Museu de l’Aquarel·la, amb el suport de la fundació que du el seu nom i que recull una immensa part de les seves obres.
Va ser un viatger empedreït, que va recórrer França, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica, Romania, Portugal, etc.; de fet, ha treballat i exposat en moltes ciutats d’aquests països.
El 1956 va fixar la seva residència a Terrassa, alternant temporades a Llançà.
Entre els premis que ha aconseguit, destaca el Nacional d’Aquarel·la el 1975 i els premis de la Diputació de Girona i del Cercle de Belles Arts de Palma de Mallorca.
OBRES _
BIBLIOGRAFIA _
Diccionario Ráfols de artistas contemporáneos de Catalunya y Baleares, Vol. II, Romagraf, 1987.
VVAA, “Girona de Catalunya pinta Roma”, La Caixa, Diputació de Girona, Ajuntament de Girona i Generalitat de Catalunya, 2002.