Llucià Olivet, Joaquim _
Vidreres, 1929 - Barcelona , 1973
BIOGRAFIA _
Fill del metge de Vidreres, inicià la seva formació acadèmica a les Escoles Nacionals de Vidreres, però l’any 1943 ingressà com a intern al col·legi de la Immaculada Concepció, regentat pels germans de les Escoles Cristianes La Salle, de Figueres. Estudià comerç.
El 1947 féu la seva primera exposició a La Salle de Figueres. Era un recull de postals copiades i pintades. Aquell mateix any ell i la seva mare es traslladaren a Barcelona, on intentà treballar en el món de la decoració. El 1954 ingressà com a membre al Cercle Artístic de Sant Lluc, fet que el marcaria per a la resta de la seva vida.
El 1955, amb el seu amic Carles Planell, realitzà el seu primer viatge a París, on foren rebuts per Sabartés, amic de Picasso i un dels referents més importants de Llucià al llarg de la seva vida.
A partir del 1957, any en què muntà el seu primer taller, Llucià va fer diverses exposicions i viatges a París, Brussel·les, Escandinàvia, Estocolm i Londres.
Al llarg de la trajectòria artística de Llucià, una sèrie de referents, a part del constant Picasso, ajudaren que el seu art evolucionés. Durant uns anys va estar molt a prop de Klee i la pintura abstracta, i realitzà treballs esquemàtics sobre paper (tintes, gouaches i aquarel·les). Més tard descobrí Zurbarán i experimentà amb l’escultura.
A partir del 1966 patí una crisi personal i d’aïllament, i fou llavors quan començà la seva època més lírica. El 1973 féu la seva última pintura, una crucifixió, poc abans de posar fi a la seva vida, el 6 de setembre del 1973, a Barcelona.
El galerista Salvador Riera, fervent admirador de l’obra lluciana, el 1993 arribà a un acord amb la Generalitat pel qual bona part de la seva col·lecció passà al Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya. Entre totes les obres, n’hi havia vuit de Llucià. Poc desprès, en morir el galerista, les peces que formaven part del Fons d’Art de la Generalitat es repartiren entre diferents museus.
ARTISTA
